Hem llegit Les filles de Hanna… i ens ha agradat molt

Les filles de hannaLes filles de Hanna és la crònica de l’itinerari vital de les tres dones d’una família que pertanyen a tres generacions diferents. Amb la societat de Suècia de teló de fons i a través de l’evolució de les condicions de vida del país al llarg del segle (l’emigració del camp a la ciutat, la guerra o la conscienciació feminista), Marianne Fredriksson ens ofereix no tan sols un retrat individual de cadascuna de les dones, amb les seves passions i contradiccions més íntimes i amb les seves reaccions davant dels mateixos esdeveniments, sinó també una punyent reflexió sobre l’amor i sobre el paper de les dones en el món. (més…)

Ja tenim local

El passat 1 d’abril, l’associació va signar el contracte de lloguer del que a partir d’ara serà la seva seu d’activitats. Estem molt il·lusionades.

L’espai, situat al carrer Onze de Setembre, número 73, necessita unes reformes que el faran accessible a les persones de mobilitat reduïda per una banda (rampes i adequació dels serveis).

D’altra banda les dues sales del fons, es convertiran en una sola, on realitzarem les activitats de l’entitat.

local

En aquests moments estem treballant amb una arquitecta i bona amiga, na Sandra Bixquert que ens està fent els plànols i el projecte d’obra, i la i·lustradora Thaïs Borri, que ens fa l’estudi Feng Shui. Estem molt contentes de poder comptar amb la seva col·laboració.

 

Voleu visionar la versió cinematogràfica de La mare?

la_mareLa versió del llibre La Mare de Màxim Gorki és una magnifica pel·lícula de l’any 1926, i lògicament, és muda. Dirigida per Vsevolod Pudovkin, té una durada de 88 minuts.

Pudovkin és un nom clau en la història del cinema. Al costat d’Eisenstein i tots dos, sota la influència de David W. Griffith, defineixen el valor del muntatge com una de les expressions màximes del llenguatge cinematogràfic. (més…)

Ja tenim aquí el 8 de març

8_març_14Per què encara no hem assolit el que volem, perquè ens treuen el que ens hem guanyat amb suor i llàgrimes. No defallirem.

Aquest any el 8 de març serà una data plena d’actes i manifestos. Quan encara ens falten assolir molts drets com a dones, ens tornen a “infantilitzar”, a “ningunejar” negant-nos el dret a disposar del nostre cos. Som novament tractades com a infants que no saben el què volen o què és millor per a ells. Pretenen tornar a l’època on, per treballar o obrir un compte corrent, havies de demanar permís al pare o al marit? Nosaltres no hi estem disposades.

A avortar no és obligada cap dona. La maternitat és un dret que cal viure amb desig, maduresa, responsabilitat i amor. Però també amb recursos i sobretot sense atemptar a la nostra salut.* Fa uns dies vaig assistir a una ponència on una metgessa deia: “jo estic a favor de les persones”.  I subscric totalment la frase. No volem més dones amb el cos o l’ànima esberlats sota cap concepte. No defallirem.

Laura Pujol i Larena

La mare

La mareAl març, el llibre que comentarem és La Mare de Màxim Groki.

Era una dona alta, una mica corbada. El seu cos, desfet pel llarg treball i pels cops del marit, es movia silenciosament i com de costat, igual que si tingués por d’ensopegar amb algú. La cara ampla, ovalada, solcada d’arrugues i embotornada, s’il·luminava amb uns ulls foscos, tristos i angoixats, com els de la majoria de les dones del raval. Sobre l’ull dret hi tenia una profunda cicatriu que li alçava una mica la cella i donava la impressió com si també l’orella dreta estigués més amunt que no pas l’esquerra. Tot això feia que, per l’expressió del rostre, semblés com si la dona estigués sempre porugament atenta. Enmig dels espessos i foscos cabells brillaven unes motes de pèl gris. Tota ella era suau, trista, submisa…” . (més…)

Sobre la saviesa del cos

klimt-arbreAmb l’expressió “la saviesa del cos” vull dir que hem d’aprendre a confiar en que els símptomes corporal són amb freqüència l’única manera que té l’ànima d’atraure la nostra atenció. Encobrir els símptomes amb “cures” externes en impedeix “sanar” les parts de la nostra vida que necessita atenció i canvi.

Cuerpo de mujer, sabiduría de mujer – Dra. Christiane Northrup

Traducció al català pròpia

Sobre la creació femenina

klimt creacióTotes les creacions que procedeixen del més profund del nostre interior, de la nostra saviesa ovàrica, siguin bebès, llibres o obres d’art, tenen una vida pròpia que tenim la responsabilitat d’iniciar i permetre, però no de controlar. No podem forçar la nostra creativitat més profunda. Hem de donar-li temps i espai per a desenvolupar-se i créixer en harmonia amb el seu propi ritme interior. […] Hem de permetre que aquest poder es manifesti en nosaltres.”

Cuerpo de mujer, sabiduría de mujer – Dra. Christiane Northrup

Traducció al català pròpia

1 62 63 64 65 66